Parc Nacional Marítimo-Terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera

El primer atractiu d’aquesta visita comença amb la travessia, tot navegant entre illots d’una gran varietat de formes i en companyia dels dofins i les gavines.

Deu quilòmetres al sud del cap Salines s’obre l’arxipèlag de Cabrera, declarat Parc Nacional Marítim i Terrestre. L’arxipèlag de Cabrera es va separar de Mallorca fa uns 15.000 anys. És format per una illa principal, Cabrera, i 18 illots; el primer d’aparèixer és Na Foradada, una mola aplanada i de parets verticals. L’illa de Cabrera, amb un petit port on atraquen les barquetes, té una extensió de 1.569 hectàrees i és una successió de penya-segats, cales, caps, platges d’arena i belles coves de litoral. La més espectacular és sa Cova Blava, amb una enigmàtica composició natural de llum i color.

Cabrera també constitueix un important ecosistema per a la fauna i la flora. El conjunt conté més de 450 espècies vegetals i és punt estratègic per a molts ocells durant la migració. Aquí trobem les colònies més diverses del Mediterrani occidental, amb una especial presència del falcó Elionor, que és molt bo de localitzar al voltant dels illots. La fauna terrestre és dominada per les 10 subespècies de sargantanes que habiten aquests paratges.

Camp de concentració de presoners francesos

La història de Cabrera no està exempta d’episodis curiosos. Entre els segles I i VI hi va viure una població de romans que elaboraven ‘garum’, una substància feta amb tripes de peix, que afegien com a condiment a certs plats i que, pel que sembla, tenia virtuts afrodisíaques. Al Museu del parc, instal·lat en un edifici de final del XIX, es poden veure restes de la ceràmica trobada.

El castell, construït al segle XIV, va servir de camp de concentració per a 9.000 presoners francesos després de la batalla de Bailén. Entre els anys 1809 i 1811, aquells presoners varen anar arribant per grups a l’illa; el més nombrós era format per 4.000 homes, que hi varen viure captius durant cinc anys; només en sobrevisqueren 3.600. Segons refereix la llegenda, a Cabrera també hi va haver un monestir habitat per uns monjos rebels que ballaven nus a la platja.